divendres, 24 de novembre del 2017



Màquines tèrmiques





Els motors tèrmics

Els motors tèrmics transformen l'energia d'un combustible en energia de moviment (en energia mecànica). Aquesta transformació es produeix en els motors a través d'un conjunt de mecanismes
TRANSFORMACIÓ DE L'ENERGIA TÈRMICA EN ENERGIA MECÀNICA

Un motor tèrmic és una màquina motriu que transforma l'energia tèrmia en energia mecànica. La classificació dels motors tèrmics és:





  • En les màquines de combustió externa , el combustible es crema fora de la màquina per escalfar aigua fins convertir-la en vapor. El vapor a pressió es condueix al mecanisme que transforma la seva "força" en energia mecànica.

  • En les màquines de combustió interna, el combustible es crema a l'interior del motor i l'expansió dels gasos es transforma en energia mecànica. 

  • Els motors rotatius, la conversió de l'energia tèrmica en un moviment es produeix en mecanismes rotatius, sense intermediaris.

  • En els motors alternatius, la primera transferència d'energia es produeix sobre un element, anomenat èmbol, que té un desplaçament rectilini alternatiu, d'anada i tornada, que s'ha de convertir en giratori a través d'un sistema de biela-manovella


TREBALL,ENERGIA I POTÈNCIA
  • S'anomena treball l'acció d'aplicar una o més forces sobre un cos i provocar o modificar el seu moviment.
Expressió matemàtica de treball és: 
L'ENERGIA

 Quan s'efectua un treball, es consumeix una quantitat equivalent d'energia

L'energia és la capacitat de realitzar un trebal. En conseqüència, la unitat de treball és la mateixa que la d'energia: el joule [J]


El quilowatt hora [kWh] és una unitat d'energia que sol utilitzar-se per expressar el consum d'energia elèctrica.
LA POTÈNCIA

S'anomena potència el treball efectuat per unitat de temps. Dóna idea de la rapidesa amb què es pot realitzar un treball.





EL CAVALL DE VAPOR

El cavall de vapor (CV) és una unitat de mesura de la potència que no forma part del sistema internacional d'unitats, però encara es fa servir tot i que tendeix a desaparèixer. 1 CV equival 735,5 W; per arrodonir és usual utilitzar el valor de 736 W

EL RENDIMENT ENERGÈTIC


  • El rendiment és l'eficàcia de transformació energètica
  • Els motors tèrmics tenen un rendiment baix; en canvi, els motors elèctrics tenen un rendiment alt(al voltant del 90%) 
  • Totes les transformacions energètiques tenen un rendiment inferior al 100%.
  • En qualsevol transformació d'energia es vol aconseguir que l'energia aportada a una màquina es transformi totalment en energia útil , és a dir , en treball, però una part sempre es perdrà en la transformació.
El rendiment (h)  és una forma d'expressar l'eficiència d'una transformació energètica, que s'obté de relacionar l'energia útil (Eu)  amb l'energia d'entrada (Ee) . Es multiplica per 100 per obtenir el resultat en %.




En una transformaicó ideal, sense pèrdues, el rendiment seria 100 %, però aquesta situació no pot donar-se a la realitat. Totes les transformacions energètiques tenen rendiments inferiors al 100%.
MÀQUINES TÈRMIQUES DE COMBUSTIÓ EXTERNA

La transformació d’energia calorífica en energia mecànica es du a terme fora de la màquina, generalment per escalfar aigua, transformar-la ven vapor i, amb la pressió d’aquest, moure una turbina.

La turbina de vapor rotativa


  • La turbina de vapor rotativa forma part dels sistemes d'obtenció d'energia elèctrica en centrals tèrmiques (carbó, fuel,gassoil , gas natural) i en centrals nuclears.
  • La turbina rep el vapor procedent d'una caldera, on es produeix la vaporització de l'aigua, a partir de la calor generada per un combustible o per una reacció nuclear. El vapor es mou en un circuit tancat
  • Les més usuals són les turbines d'acció i reacció. En aquestes turbines hi ha uns quants rodets, uns de fixos i uns altres de giratoris, col·locats alternativament.



  • El vapor incideix primer sobre els àleps d'un rodet giratori fent-lo girar (acció). En sortir d' aquests és dirigit cap als àleps del rodet fix que el dirigeixen de nou cap al rodet següent  (reacció), que és giratori, i així successivament , fent girar l'eix central.
MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA ALTERNATIVES

Es fabriquen per a diferents tipus de combustibles :

  • Gasolina
  • Gasoil 
  • Gas natural
    • El tipus de combustible determina el disseny específic del motor. N'hi ha de dos tipus de motors d'encesa per guspira o de cicle Otto, i els d'encesa per compressió o de cicle dièsel . Hi ha dues estructures de motors: de dos temps ( 2T) i de quatre temps ( 4T )
El motors d'encesa per guspira o de cicle Otto 

Aquest motor porta el nom de l'enginyer alemany Nikolaus Otto, el qual el va dissenyar l'any 1876. Aquest motor s'alimenta amb gasolina. Hi ha dos sistemes per portar la gasolina del dipòsit al motor, a través de carburador i a través d'injector . La bugia provoca l'espurna amb què s'inflama la gasolina.




















1r temps : admissió 


  • Admissió: entrada de barreja de combustible


(En aquesta fase l’èmbol se situa  al punt mort superior. La vàlvula d’escapament és tancada i la d'admissió oberta. Es produeix una succió que aspira l'aire de l'exterior que hi entra barrejat amb una petita quantitat de combustible que ha estat polvoritzada per l'injector )

2n temps : compressió

  • Compressió: La vàlvula d'admissió es tanca i l’èmbol inicia l’ascens fins a arribar al PMS. La barreja d'aire i gasolina arriba a la màxima compressió.

3er temps: explosió 

  • Explosió: En aquest temps es produeix l’explosió del combustible. En el cas del cicle d’Otto o motors de gasolina, l’explosió és provocada per la guspira de la bugia.
  • En el cas dels motors dièsel, l’explosió és provocada  per la mateixa compressió del combustible, ja que no porten bugia.


4t temps : escapament


  • Escapament: En aquest temps s'obre la vàlvula d'escapament i els gasos surten a l'exterior empesos per la pujada de l’èmbol. Quan aquest arriba al PMS, aquesta vàlvula es tanca i el cicle torna a iniciar-se pel temps d'admissió.


El motor d'encesa per compressió o de cicle dièsel


  • Aquest motor porta el nom de 'enginyer que el va dissenyar a finals de sengle XIX: Rudolf Diesel. És un motor de 4T en què la inflamació de la mescla d'aire i combustible es fa per compressió, sense guspira. Com a combustible utilitza el gasoil.
  • Per provocar l'explosió, un injector expulsa una petita quantitat de gasoil al cilindre. En entrar en contacte amb l'aire calent i a pressió, s'inflama i genera una forta explosió que empeny l'èmbol cap al PMI.
  • El cicle d'escapament és igual que en un motor de cicle Otto. Els motors dièsel són més duradors
                                                                                                                                                                                                                                   Rudolf Diesel
  
Biografia de Rudolf Diesel: https://www.youtube.com/watch?v=F8n7m5dspdM 
                         

Característiques dels motors                                                                                                                                                                                  


En els motors es defineixen diferents característiques que determinen el seu comportament: la cilindrada, la relació de compressió i la potència

  • La cilindrada és una característica dels motors que està relacionada amb la potència que pot lliurar i el seu consum
  • El volum d'un cilindre (Vc) es calcula a partir del seu radi (r) i de la cursa (c). La cursa és la distància màxima que recorre l'èmbol: entre el PMS i el PMI 
  • El volum màxim d'un cilindre ( V màx.) es calcula sumant el volum del cilindre (Vc) i el volum de la cambra de combustió

  • La cilindrada del motor ( V t) dependrà del nombre de cilindres (n c) que tingui:



En tots els càlculs anteriors cal utilitzar els centímetres com a unitat de mesura per tal d' obtenir els valors en centímetres cúbics [cm 3]

  • La relació de compressió d'un motor es calcula com el quocient entre el volum màxim ( V màx.) i el volum de la cambra de combustió (V mín.)
  • La potència varia amb la freqüència de rotació del cigonyal
MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA ROTATIVES

Les turbines de gas són utilitzades en l'accionament d'alternadors per a la producció d'electricitat, i els turboreactors s'empren en el camp de l'aeronàutica.

La turbina de gas de cicle obert



  • Les turbines de gas de cicle obert són utilitzades en la propulsió d'aeronaus i energia elèctrica. 
  • El seu funcionament es basa en l'energia d'uns gasos que passen a gran velocitat pels àleps fent-los girar. 
  • Per això s'aspira aire i es comprimeix dins una cambra on s'injecta el gas o un combustible líquid polvoritzat, que barrejat amb l'aire, inicia la combustió. 
  • Els gasos produïts en la combustió surten a gran velocitat, passant per la turbina, fent-la girar.
El combustible més utilitzat en les turbines de gas sol ser el gas natural.

El turboreactor

El turboreactor és una variant de la turbina de gas de cicle obert que té aplicació en el camp de l'aeronàutica. Les quatre fases del motor: admissió, compressió, explosió i escapament, es produeixen simultàniament, al llarg del turboreactor.

  • Els gasos generats són expulsats cap a l'exteror, a alta temperatura i a gran velocitat, tot passant pels àleps de la turbina que gira solidària a l'eix. Pel principi d'acció-reacció s'origina una empenta del motor en sentit contrari a l'entrada de l'aire, que el fa avançar. Com a combustible utilitzen el querosè
ELS COMBUSTIBLES


  • La gran majoria de combustibles que fem servir avui dia són fòssils, concretament la gasolina i el gasoil, derivats del petroli, contaminants del medi ambient i causants de l’efecte d’hivernacle.


  • En els darrers anys s’ha intentat iniciar un canvi de model, sobretot a través  del cotxe elèctric; tot i això, encara queda molt camí per recórrer si es vol substituir a gran escala els combustibles fòssils.
La combustió de combustibles fòssils genera bàsicament:
-Diòxid de carboni (CO2)
-Òxids de nitrogen (NO2) i de sofre (SO2)
-Vapor d'aigua 

El diòxid de carboni és el responsable de l'efecte hivernacle que està provocant un canvi climàtic. Els òxids de nitrogen i de sofre causen les pluges àcides.


                                 Relació entre l'increment de CO 2 i l'escalfament global                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              COM AFECTA TOT AIXÒ AL MEDI AMBIENT?


Aquí us deixo uns vídeos (en castellà) que expliquen alguns de manera breu com afecta al medi ambient: els motors, la combustió, el diesel... Resumeixen molt i de manera entenedora incluïnt el capítol d'una sèrie infantil.

divendres, 27 d’octubre del 2017


Màquines i mecanismes


QUÈ ÉS UNA MÀQUINA?

Una màquina és un conjunt de mecanismes , amb moviments coordinats, que transforma una forma d'energia en treball útil o en un altre tipus d'energia.
Les màquines són capaces de facilitar la realització de treball suplint o multiplicant l'esforç humà. Disposem de molts tipus de màquines i, segons les transformacions que fan, produeixen efectes diferents. Per exemple: 








La nevera extreu calor pel seu calor per refrigerar-se









 L'excavadora aprofita la seva força per foradar










Els remuntadors aprofiten la seva força per transportar persones











 L'automòbil de F1 aprofita la seva potència per córrer més










CLASSIFICACIÓ DE LES MÀQUINES

Les màquines es poden classificar d'acord amb diferents criteris i una manera usual de fer-ho és en funció de la seva complexitat:

  • Màquines simples: Dispositius senzills amb un element o dos (palanca, roda pla inclinat...) S'utilitzen per multiplicar forces o moviment.
  • Màquines complexes: transformen l'energia d'entrada , que pot provenir de la natura o d'algun combustible , en energia mecànica o altres energies. Parlem de màquines motrius (un tractor,una turbina...)
PARTS D'UNA MÀQUINA
Entre tota la diversitat de màquines en podem distingir quatre grans parts: 
  • L'estructura: és on es fixen totes les altres parts.
  • El motor: la peça fonamental encarregada de produir la transformació d'energia.
  • Els dispositius de control
  • Els mecanismes: permeten transmetre força i moviment.

Parts d'una excavadora

LES MÀQUINES SIMPLES

Les màquines simples són dispositius senzills, constituïdes bàsicament per un sol element
que s'apliquen per ampliar l'efecte d'una força i són la base per a la construcció d'altres màquines.

LA PALANCA
  • És la primera màquina simple

La palanca consisteix en una barra rígida capaç de girar al voltant d'un punt de suport o fulcre; la seva funció és la de multiplicar l'efecte de la força aplicada.

La palanca


Per tal de que la palanca estigui en equilibri , cal que el producte de la força  pel seu braç o distància al suport (d1) , sigui igual que el producte de la resistència pel seu braç o distància (d2).Això es coneix com a la llei de la palanca: 


La podem distingir en tres tipus: primer grau, segon grau i tercer grau


  • Primer grau: el punt de suport està al mig 
  • Segon grau: la resistència està al mig
  • Tercer grau: la força està al mig

LA RODA

Les seves aplicacions són moltes: el transport de càrregues amb carros, la politja, la roda hidràulica, el torn, la roda de molí, etc.

La politja i el polispast

Una manera més fàcil i còmoda per poder aixecar pesos de forma vertical és fer ús de la politja o corriola

  • Una politja o corriola és una roda que té la superfície central en forma de canal per la qual es fa passar una corda o una corretja . El seu principi funcionament és el d'una palanca de primer grau
La distància de F i R al punt de suport és la mateixa (radi de la politja). Si volem aixecar una càrrega (R) , haurem de fer una força (F) d'igual magnitud.






Tot i la comoditat de la corriola no ens serveix per amplificar la força. Ara bé, si fem que la politja sigui mòbil, podrem duplicar la força que fem.
Si encara volem incrementar la força , llavors hem de passar a la combinació de politjes anomenades polispast 



Els polispasts estan formats per politges fixes i politges mòbils. L'expressió que ens determina la força que hem de fer és aquesta:



  • F: força necessària per elevar la càrrega
  • R: valor de la càrrega
  • n: nombre de politges mòbils
Per saber la longitud de la corda estriada, fem sevir la llei de la palanca:


  • l1: longitud de la corda estriada
  • l2: alçada que puja la càrrega

                           
                               Polispast de dues politges 

         

                       


                                   Polispast de quatre politges

  
EL PLA INCLINAT

A part de les politges , disposem d'altres màquines simples que ens poden ajudar a desplaçar càrregues a diferents altures.Els egipcis feien servir el pla inclinat per a la construcció de piràmides.




  • El pla inclinat és una rampa que permet elevar càrregues, fent menys força que si ho féssim verticalment
Si pugem la càrrega per la rampa, recorrerem una distància (L) més gran. En canvi, ens costarà menys esforç (F) que si la poguéssim a pols de B a C (h

El cargol: una aplicació del pla inclinat

Els cargol estan formats per rosques, que són plans inclinats enrotllats sobre una superfície cilíndrica. Quan s'aplica una força i es cargola, es multiplica la força aplicada. La rosca està formada per filets , que es van introduint en el material a roscar amb poc esforç. El pas de rosca és la distància que avança un cargol quan gira una volta.



Parts d'una rosca


Equivalència entre un pla inclinat i un cargol


Exemple del cargol: la premsa de vi

ELS MECANISMES

Les màquines més complexes , a més de poder multiplicar o dividir forces, es caracteritzen per transmetre i/o transformar moviment. Aquestes màquines estan formades per diferents peces anomenades mecanismes

  • Un mecanisme és un conjunt de peces (barres,politges, guies, etc.) que fan funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les forces que actuen en una màquina
En funció de si modifiquem o traslladem el moviment , parlem de transmissió del moviment o transformació del moviment

Mecanismes de transmissió de moviment

Permeten passar el moviment d'un eix a un altre, modificant la velocitat i/o el sentit de gir. Els més importants són: transmissió per engranatges, per cadenes i per corretges.

      Engranatges     

Cadenes


Corretges

Velocitat i relació de transmissió

La velocitat a què giren s'anomena freqüència de rotació (n) i s'expressa en voltes per minut o revolucions per minut (rpm)

  • La relació de transmissió (i) indica el nombre de voltes que fa l'eix conduït (n2), per cada volta que fa l'eix motriu (n1)


La relació de transmissió , s'expressa així:


  •  i: relació de transmissió (no té unitats)
  • n1: freqüència de rotació de l’eix motriu (rpm)
  • n2:freqüència de rotació de l’eix conduït o de la roda conduïda (rpm)
En funció del resultat de l'operació podem tenir.

  1.   i>1= la roda conduïda gira més ràpidament.És un sistema multiplicador de velocitat
  2.   i<1= la roda conduïda gira més a poc a poc. És un sistema reductor de velocitat
En les transmissions de moviment la força transmesa és inversament proporcional a la velocitat. Així, en un sistema multiplicador de velocitat, tenim un sistema reductor de força, i a l'inrevés

Transmissió per corretges


  • La corretja és un sistema flexible i molt apropiat per a la transmissió d'un moviment giratori o de rotació d'un eix a un altre paral·lel.
  • Les principals característiques són: la facilitat i senzillesa per transmetre el moviment a llarga distància. Per contra, la corretja pot lliscar entre les politges i no és adequada per transmetre grans forces.

Transmissió per engranatges

Els engranatges estan construïts per rodes dentades , de manera que les dents de l'una s'insereixen dins de l'altra. S'usen quan els eixos són molt propers . Els engranatges més comuns són: els helicoïdals , els rectes i els cònics.


                                                                 Cònics



Helicoïdal


Rectes

Les principals característiques són: transmissió molt fiable i exacta , poden transmetre esforços elevats. No són útils per a transmissions a distància

Transmissió per cadena

Incorpora avantatges de les rodes dentades quant a la fiabilitat i la resistència de la transmissió, i el de les politges pel que fa a la distància entre eixos 



Càlcul de velocitats i relacions de transmissions

  • Si anomenem n1 i n2 les veocitats de rotació de la roda motriu i conduïda , z1 i z2 el seu nombre de dents en un a transmissió per engranatges o bé D1 i D2 els seus diàmetres en una transmissió per corretges.
Mecanismes de transformació del moviment


  • Els mecanismes que hem descrit fins ara transmeten moviment circulars. N' hi ha d'altres que transformen el moviment circular en rectilini alternatiu o a l'inrevés. És el cas del mecanisme biela-manovella
Mecanisme biela-manovella

El mecanisme biela-manovella transforma de manera il·limitada el moviment circular en rectilini alternatiu, i viceversa



La principal aplicació la trobem en els motors d'explosió (cotxes,motos, etc...). També és molt usat en les màquines de cosir.